La Pedrera, aparador dels delicats gravats japonesos de la Biblioteca Nacional de França

El centenar d'obres de l'exposició, fetes els segles XVIII i XIX, hi restaran fins el 14 de setembre

La sala d'exposicions de la Fundació Caixa Catalunya de la Pedrera brinda fins el 14 de setembre 'Ukiyo-e, imatges d'un món efímer', un centenar de gravats japonesos dels segles XVIII-XIX, provinents de la Biblioteca Nacional de França. Són del període Edo (1603-1868), d'autors molt significatius, com Hokusai, Harunobu, Koryusai, Kiyonaga, Utamaro, Hiroshige. Es mostren en cinc àmbits: teatre i sumo, belleses femenines i vida quotidiana, estampa paròdica i surimono, erotisme i paisatge.

Les obres van començar a arribar a Europa la dècada del 1860, com a resultat dels intercanvis comercials i culturals, després de més de dos segles d'aïllament i de proteccionisme japonesos. I van tenir una gran influència en els artistes del moviment impressionista.

'Ukiyo-e, imatges d'un món efímer' és una coproducció de la Fundació Caixa Catalunya i de la Biblioteca Nacional de França, comissariada per Gisèle Labert i Jocelyn Bouquillard.

Font: Vilaweb

Els productes amb memòria digital s’apugen

Avui entra en vigor el cànon digital, que grava CD, DVD, discs durs i reproductors d'mp3 i d’mp4

Els fabricants de compactes hauran de pagar des d'avui un cànon de 0,17 euros per cada disc que venguin; el cànon dels DVD serà de 0,44; el dels telèfons mòbils i PDA amb capacitat reproductora, d'1,10 euros; el que gravarà els discs durs serà de 12 euros; el dels aparells reproductors d'arxius mp3 i mp4, de 3,15. Aquesta taxa, que farà que tots els aparells amb emmagatzematge digital s'apugin s'aplica des d'avui, que és quan entra en vigor el cànon digital, segons que va publicar ahir el BOE.

Els únics aparells que no s'apugen tant com preveia l'esborrany del govern espanyol són els telèfons mòbils i les PDA, que havien d'apujar-se 40 cèntims més. Les associacions de gestió de drets d'autor van demanar que el cànon digital, inclòs a la llei d'impuls de la societat de la informació, s'apliqués retroactivament a tots els aparells venuts a partir de l'1 de gener, però al final no hi haurà retroacció. El cànon digital té un altre aspecte nou: fins el 30 de juny de 2009 s'hauran de recaptar entre 110,2 milions d'euros i 117,8; si se sobrepassa aquesta xifra, es revisarà.

Els ingressos d'aquestes taxes són per a compensar els autors pertanyents a organismes com la Societat General d'Autors i Editors (SGAE) per les còpies privades digitals que els consumidors puguin fer de llibres, cançons, films...

El cànon per còpia privada, doncs, arriba amb més d'un any de retard, però arriba, malgrat l'oposició d'associacions de consumidors, d'internautes i de fabricants, que consideren il·lícit de fer pagar als consumidors per una còpia que, quan compren l'aparell, encara no han fet i que potser no faran mai. Contra aquest cànon es van recollir més de dos milions de signatures, que foren lliurades per la plataforma Todos Contra el Cánon.

+ BOE: Ordre ministerial que estableix les condicions del cànon digital.

Font: Vilaweb

La carta dels artistes contra la directiva d'immigració de la Unió Europea

Els immigrants irregulars podran ser retinguts durant 18 mesos i els menors podran ser expulsats

Desenes d'intel·lectuals i artistes de tota Europa s'han rebel·lat contra l'enduriment de les polítiques d'immigració del continent. Pedro Almodóvar, Javier Bardem, Rosa Regàs, el Gran Wyoming i molts més han demanat als eurodiputats que no deixin que surti endavant la directiva de tornada dels immigrants, que podria significar l'expulsió de vuit milions de persones del territori de la Unión. Apel·len a la igualtat, el respecte pels drets fonamentals i per l'ésser humà. No ha servit de res. L'Eurocambra ha donat llum verda a la proposta per 367 vots a favor, enfront de 206 vots en contra. Et mostrem el contingut de la carta, a la qual també ha donat suport el cantant francès Manu Chao, autor de la cançó que s'ha convertit en tot un himne en favor de les persones que viuen indocumentades en un país que no és el seu.

NO A LA DIRECTIVA DE RETORN - Crida als eurodiputats

El text ja ha estat aprovat pel consell de Ministres d'Assumptes Interns de la Unió Europea i preveu que la durada de la detenció administrativa per als immigrants indocumentats sigui de fins a 18 mesos, aquesta mesura desproporcionada representa una veritable criminalització de la persona immigrant, a la qual se li priva de la seva llibertat ja que se li reclou en llocs inhumans i degradants, sense haver comès delicte algun.

La Directiva preveu també la possibilitat de retenir i expulsar els menors no acompanyats, la possibilitat de retornar als immigrants a països de trànsit i la prohibició de tornar A Europa durant cinc anys.

Del text final han desaparegut moltes garanties de procediment i legals per als immigrants que vulguin recórrer contra la seva expulsió. Aquells immigrants expulsats que vulguin usar el seu dret d'asil seran privats del mateix.

Perquè aquesta Directiva rebaixa els normes mínimes europees i internacionals de drets humans, empitjorant les condicions d'acollida dels immigrants.

Perquè amb aquesta Directiva no està en joc només la política d'immigració de la Unió Europea sinó la pròpia naturalesa del nostre model social.

Perquè la llei ha de ser igual per a tots i amb els drets fonamentals no es negocia, Fem una crida als eurodiputatts perquè no aprovin aquesta Directiva.

La crida ha estat signada i promoguda per:

Espanya: Marcelino Camacho (sindicalista), Rosa Regás (escriptora i ex directora de la Biblioteca Nacional), Pilar Bardem (actriu), José Miguel Monzón (Gran Wyoming), Jaume d'Urgell (periodista i director del periòdic democracia.es), María Isasi (actriu), Fernando Trueba (director de cinema), Javier Encinas Bardem (actor), Luís Perezagua (actor) , Ana Otero (actriu), Dulce Rodríguez García (Educadora Social), Miguel Ríos (cantante), Xabier Elorriaga (actor), Gorka Landaburu (periodista), Pepa Terrón (periodista), Juan Carlos Madrid (Regidor en escena), José luis Sayago (actor), Amparo Pascual (actriu), Cristina Rota (actriu i directora teatral), Eduard Fernández (actor), Emma Cohen (actriu) Jorge J. Montes (historiador), José Sacristán (actor), Laura Cepeda (actriu), Luís García Montero (poeta), Luz Olier (actriu), Mercedes Sampietro (actriu), Mónica Cano (actriu), Nicolás Dueñas (actor), Nur Al Levi (actriu), Pepe Viyuela (actor), Sheila González (actriu), Sigfrid Monleón (director de cine), Vicky Peña (actriu), Lucía Álvarez (compositora), Penélope Cruz, (actriu) y Pedro Almodovar, (director de cinema)

Itàlia: Dario Fo (Premi Nobel de literatura 1997), Moni Ovadia (actor i escriptor), Margherita Hack (astrofísica), Danilo Zolo (fiòsof i jurista), Wilma Labate (directora de cinema)

Bèlgica: Luc e Jean Pierre Dardenne (directors de cinema); Georges-Henry Beauthier (advocat y ex president de la Lliga de Drets Humans), Carine Russo (senadora, inspiradora del moviment de Les Marxes Blanques), Eric Toussaint (professor universitari i Comité contra el Deute Extern CQDTM), Pierre Mertens (escriptor); Clothilde Nyssens (diputada belga CDH) ; Erik De Bruyn, portaveu de l'esquerra del partit socialista (SP.a Rood)

França: Manu Chao (cantant), Claude Quemar (President CADTM France), Philippe Diaz (director), Susan George (economista i escriptora), Toure Kunda, (grup de música), Catherine Samary (economista), Odile Tobner (president de Survie), Claude Calame, (Directeur d'études EHESS, Paris), Ignacio Ramonet (escriptor, president de Media Watch Global), Bernard Cassen (président d'honneur d'Attac et animateur de l'association Mémoire des luttes)

Grècia: Michalis Grigoriou (arquitecte i professor a la Universitat Iónica), Dimitrios Halastis (artista), Tasos Koronakis, (Fòrum Social Grec), Yannis Kakoulides, (escriptor), Nadia Valavani (escriptor i economista), Jina Politi (Profesor emért - Universidad Aristóteles), Georgios Makris (actor) y Dimos Tsaknias (escriptor)

Portugal: Jorge Silva Melo (director de cinema, actor i escriptor) and Luis Moita (vice-rector de la Universidad Autònoma de Lisboa), Mísia (cantant), Pedro Costa (director de cinema), Miguel Vale de Almeida (Profesor Universitario, ISCTE ), Clara Ferreira Alves (periodista), Ana Lopes (antropòloga); Luís Moita (Vice rector de la Universidad de Lisboa), Rui Tavares (escriptor i historiador), Augusto M. Seabra (escriptor), Bruno Peixe Dias (investigador), Tiago Ralha Farinha (investigador) Christiane Machado Coêlho (sociòloga), José Reis (professor universitari)

Alemanya: Albert Scherr (Professor, Comité pels Drets Fundamentals i la Democràcia); Morus Markard (Professor de la Universitat Lliure de Berlín), Birgit Mahnkopf (Professora de l'escola d'Economia de Berlín), Prof. Elmar Alvater (Universidad Lliure de Berlín), Martin Singe (Comité pels Drets Fundamentals i la Democràcia), Friederike Habermann (escriptor)

www.no-fortress-europe.eu

Font i més info a: manuchao.net

Joan Carles Navarro tornarà a vestir-se de blaugrana

Navarro serà el jugador més ben pagat de la història del club.

Joan Carles Navarro torna al Barça, el club de tota la vida. El retorn de l'escorta de Sant Feliu està previst que es faci oficial aquest mateix matí, ja que l'acord entre totes dues parts és total. Navarro signarà per cinc temporades i es convertirà en el jugador més ben pagat de la història del club, uns dos milions d'euros per any. A més, el Barça l'eximeix de pagar la clàusula de rescissió, al voltant d'uns tres milions, per la seva marxa fa un any.

Navarro, per tant, deixarà el somni americà després de provar sort amb els Memphis Grizzlies i d'haver disputat l'All-Star dels "rookies". El català ara quedava lliure per negociar amb qualsevol equip de l'NBA, però necesitava una bona oferta perquè li sortís rendible quedar-se als Estats Units.

La marxa de Dusko Ivanovic i l'arribada de Chichi Creus han estat factors que també han fet decidir Navarro de tornar a casa. El jugador català també té assegurada la permanència al club un cop es retiri com a jugador. El Barça treballa també en el retorn de Marc Gasol i Víctor Sada.

Font: elsesports.cat

Malalts de Lego

Aquest joc s'ha convertit en un dels més coneguts i amb més afeccionats

L'agost del 1932 el fuster danès Ole Kirk Christiansen va fundar una petita empresa de jocs de construcció de fusta, Lego, batejada a partir de l'expressió danesa 'leg godt' ('juga bé'). Les peces de plàstic no es van introduir fins el 1948, ara fa mig segle, i des d'aleshores Lego s'ha convertit en un dels jocs més coneguts i imaginatius, amb legions d'afeccionats i, fins i tot, d'artistes que l'han convertit en la seva eina de creació.

Nathan Sawaya és un d'aquests legoartistes, amb un museu en línia on es poden observar les moltes escultures i obres fetes pacientment amb les menudes peces del joc de Christiansen. Un altre nom que cal retenir és el de l'anglès Mike Stimpson, que ha fusionat la passió per la imatge i pel Lego en una sèrie de recreacions de grans clàssics de la fotografia del segle XX: des del manifestant davant els tancs de la plaça de Tiananmen (original i versió Lego) fins al famós petó de Times Square del 1945 (original i versió Lego), passant per la 'mà de Déu' de Maradona del Mundial del 1986 (original i versió Lego). De cada 'reproducció', Stimpson n'explica el procés de realització i el temps que hi va dedicar.

El fotògraf gallec Marcos Vilariño també ha reproduït algunes fotografies mítiques amb el famós joc de construcció, com la coneguda 'Mort d'un milicià' de Robert Capa, i 'Esmorzar en una bastida' de Bettman.

Sawaya, Stimpson i Vilariño són la punta de l'iceberg d'una nombrosa comunitat de malalts de Lego. A TechEBlog es van recollir fa temps les creacions més estranyes amb Lego (ací i ací), i el bloc de la revista Make destaca sovint construccions i invents basats en les peces i figuretes daneses, com aquest robot amb iPhone incorporat. Al servidor de vídeos YouTube també hi ha creacions molt variades, entre les quals alguns gags de Monty Python o fragments de la Guerra de les Galàxies. També es basen en les peces i ninots de Lego The Brick Testament (una versió en miniatura de la Bíblia), BitFlicks (dedicat a videojocs) i Play (Lego a l'iPhone).

+ Recursos Lego: procés de fabricació de les peces; parcs Legoland, i catàleg complet de peces.

Font: Vilaweb

Més companyies catalanes i espectacles de carrer a la XXVIII Fira de Tàrrega

Es farà a Talladell, els dies 11-14 de setembre

L'organització de la XXVIII Fira de Tàrrega ha optat per les companyies catalanes i pels espectacles de carrer. El festival es desenvoluparà al Talladell, a un quilòmetre i mig de Tàrrega (Urgell), on hi haurà una gran instal·lació de foc, mantinguda per la companyia francesa Carabosse, la gran aposta de la Fira d'enguany. Carabosse, amb més de vint anys de trajectòria, ha fet instal·lacions de foc real a llocs tan diversos com el Kremlin o al desert de Mali.

De la seixantena d'espectacles que omplen la programació oficial de la Fira de Tàrrega 2008, trenta-un són de companyies teatrals catalanes. Això demostra prou que el festival d'enguany opta per les produccions catalanes, sobretot per les que es destinen al carrer i a espais poc convencionals. 'Tàrrega ha de ser una plataforma de màxima qualitat per als artistes catalans', ha dit Jordi Colominas, director artístic del festival, que vol prestigiar amb la fira els espectacles de carrer.

Fira de Tàrrega i l'Institut Català de les Indústries Culturals (ICIC) han assumit tres coproduccions de companyies catalanes que estrenaran enguany. En l'una, 'Floten tecles', el pianista David Moreno seu damunt un piano de cua, suspès a sis metres d'altura. Mentrestant, munta en directe la banda sonora del curt-metratge que es projecta a la pantalla de cinema, que és la tapa del piano, i interactua amb els personatges i amb les imatges de la cinta. Les altres dues coproduccions van a càrrec de la companyia de comediants la Baldufa i del grup el Sidral.

Però el festival també és l'escenari dels creadors teatrals més joves. Per exemple, enguany s'hi oferirà l'espectacle 'Kurva', de la Reial Companyia de Teatre de Catalunya, sobre la prostitució. Els espectadors aniran amb autocar de Tàrrega a un punt d'una carretera per aprofundir en la vida d'una prostituta de carretera amb una dramatúrgia natural i simple.

La Fira, que durarà de l'11 al 14 de setembre, s'inaugura enguany amb l'espectacle 'Pop3', un homenatge a Andy Warhol, que recrea l'imaginari del pop-art.

+ Programa de la Fira de Tàrrega.

Font: Vilaweb

El Firefox 3.0 bat el rècord de descàrregues en un dia: més de vuit milions

La nova versió conté més de quinze mil retocs.

Més de vuit milions dues-centes mil descàrregues Firefox 3.0 en tan sols vint-i-quatre hores fan que la Fundació Mozilla hagi batut el rècord Guinness de descàrregues de programari, com es pot comprovar en la pàgina del Download Day. El Firefox 3.0 surt amb força novetats: millor adaptació als principals sistemes operatius (Windows, GNU/Linux i Macintosh) i en quaranta-set llengües (en català ha estat traduït per Softcatalà, des d'on es pot descarregar també).

Més info aquí

Font: Vilaweb