La Pedrera, aparador dels delicats gravats japonesos de la Biblioteca Nacional de França

El centenar d'obres de l'exposició, fetes els segles XVIII i XIX, hi restaran fins el 14 de setembre

La sala d'exposicions de la Fundació Caixa Catalunya de la Pedrera brinda fins el 14 de setembre 'Ukiyo-e, imatges d'un món efímer', un centenar de gravats japonesos dels segles XVIII-XIX, provinents de la Biblioteca Nacional de França. Són del període Edo (1603-1868), d'autors molt significatius, com Hokusai, Harunobu, Koryusai, Kiyonaga, Utamaro, Hiroshige. Es mostren en cinc àmbits: teatre i sumo, belleses femenines i vida quotidiana, estampa paròdica i surimono, erotisme i paisatge.

Les obres van començar a arribar a Europa la dècada del 1860, com a resultat dels intercanvis comercials i culturals, després de més de dos segles d'aïllament i de proteccionisme japonesos. I van tenir una gran influència en els artistes del moviment impressionista.

'Ukiyo-e, imatges d'un món efímer' és una coproducció de la Fundació Caixa Catalunya i de la Biblioteca Nacional de França, comissariada per Gisèle Labert i Jocelyn Bouquillard.

Font: Vilaweb

Els productes amb memòria digital s’apugen

Avui entra en vigor el cànon digital, que grava CD, DVD, discs durs i reproductors d'mp3 i d’mp4

Els fabricants de compactes hauran de pagar des d'avui un cànon de 0,17 euros per cada disc que venguin; el cànon dels DVD serà de 0,44; el dels telèfons mòbils i PDA amb capacitat reproductora, d'1,10 euros; el que gravarà els discs durs serà de 12 euros; el dels aparells reproductors d'arxius mp3 i mp4, de 3,15. Aquesta taxa, que farà que tots els aparells amb emmagatzematge digital s'apugin s'aplica des d'avui, que és quan entra en vigor el cànon digital, segons que va publicar ahir el BOE.

Els únics aparells que no s'apugen tant com preveia l'esborrany del govern espanyol són els telèfons mòbils i les PDA, que havien d'apujar-se 40 cèntims més. Les associacions de gestió de drets d'autor van demanar que el cànon digital, inclòs a la llei d'impuls de la societat de la informació, s'apliqués retroactivament a tots els aparells venuts a partir de l'1 de gener, però al final no hi haurà retroacció. El cànon digital té un altre aspecte nou: fins el 30 de juny de 2009 s'hauran de recaptar entre 110,2 milions d'euros i 117,8; si se sobrepassa aquesta xifra, es revisarà.

Els ingressos d'aquestes taxes són per a compensar els autors pertanyents a organismes com la Societat General d'Autors i Editors (SGAE) per les còpies privades digitals que els consumidors puguin fer de llibres, cançons, films...

El cànon per còpia privada, doncs, arriba amb més d'un any de retard, però arriba, malgrat l'oposició d'associacions de consumidors, d'internautes i de fabricants, que consideren il·lícit de fer pagar als consumidors per una còpia que, quan compren l'aparell, encara no han fet i que potser no faran mai. Contra aquest cànon es van recollir més de dos milions de signatures, que foren lliurades per la plataforma Todos Contra el Cánon.

+ BOE: Ordre ministerial que estableix les condicions del cànon digital.

Font: Vilaweb

La carta dels artistes contra la directiva d'immigració de la Unió Europea

Els immigrants irregulars podran ser retinguts durant 18 mesos i els menors podran ser expulsats

Desenes d'intel·lectuals i artistes de tota Europa s'han rebel·lat contra l'enduriment de les polítiques d'immigració del continent. Pedro Almodóvar, Javier Bardem, Rosa Regàs, el Gran Wyoming i molts més han demanat als eurodiputats que no deixin que surti endavant la directiva de tornada dels immigrants, que podria significar l'expulsió de vuit milions de persones del territori de la Unión. Apel·len a la igualtat, el respecte pels drets fonamentals i per l'ésser humà. No ha servit de res. L'Eurocambra ha donat llum verda a la proposta per 367 vots a favor, enfront de 206 vots en contra. Et mostrem el contingut de la carta, a la qual també ha donat suport el cantant francès Manu Chao, autor de la cançó que s'ha convertit en tot un himne en favor de les persones que viuen indocumentades en un país que no és el seu.

NO A LA DIRECTIVA DE RETORN - Crida als eurodiputats

El text ja ha estat aprovat pel consell de Ministres d'Assumptes Interns de la Unió Europea i preveu que la durada de la detenció administrativa per als immigrants indocumentats sigui de fins a 18 mesos, aquesta mesura desproporcionada representa una veritable criminalització de la persona immigrant, a la qual se li priva de la seva llibertat ja que se li reclou en llocs inhumans i degradants, sense haver comès delicte algun.

La Directiva preveu també la possibilitat de retenir i expulsar els menors no acompanyats, la possibilitat de retornar als immigrants a països de trànsit i la prohibició de tornar A Europa durant cinc anys.

Del text final han desaparegut moltes garanties de procediment i legals per als immigrants que vulguin recórrer contra la seva expulsió. Aquells immigrants expulsats que vulguin usar el seu dret d'asil seran privats del mateix.

Perquè aquesta Directiva rebaixa els normes mínimes europees i internacionals de drets humans, empitjorant les condicions d'acollida dels immigrants.

Perquè amb aquesta Directiva no està en joc només la política d'immigració de la Unió Europea sinó la pròpia naturalesa del nostre model social.

Perquè la llei ha de ser igual per a tots i amb els drets fonamentals no es negocia, Fem una crida als eurodiputatts perquè no aprovin aquesta Directiva.

La crida ha estat signada i promoguda per:

Espanya: Marcelino Camacho (sindicalista), Rosa Regás (escriptora i ex directora de la Biblioteca Nacional), Pilar Bardem (actriu), José Miguel Monzón (Gran Wyoming), Jaume d'Urgell (periodista i director del periòdic democracia.es), María Isasi (actriu), Fernando Trueba (director de cinema), Javier Encinas Bardem (actor), Luís Perezagua (actor) , Ana Otero (actriu), Dulce Rodríguez García (Educadora Social), Miguel Ríos (cantante), Xabier Elorriaga (actor), Gorka Landaburu (periodista), Pepa Terrón (periodista), Juan Carlos Madrid (Regidor en escena), José luis Sayago (actor), Amparo Pascual (actriu), Cristina Rota (actriu i directora teatral), Eduard Fernández (actor), Emma Cohen (actriu) Jorge J. Montes (historiador), José Sacristán (actor), Laura Cepeda (actriu), Luís García Montero (poeta), Luz Olier (actriu), Mercedes Sampietro (actriu), Mónica Cano (actriu), Nicolás Dueñas (actor), Nur Al Levi (actriu), Pepe Viyuela (actor), Sheila González (actriu), Sigfrid Monleón (director de cine), Vicky Peña (actriu), Lucía Álvarez (compositora), Penélope Cruz, (actriu) y Pedro Almodovar, (director de cinema)

Itàlia: Dario Fo (Premi Nobel de literatura 1997), Moni Ovadia (actor i escriptor), Margherita Hack (astrofísica), Danilo Zolo (fiòsof i jurista), Wilma Labate (directora de cinema)

Bèlgica: Luc e Jean Pierre Dardenne (directors de cinema); Georges-Henry Beauthier (advocat y ex president de la Lliga de Drets Humans), Carine Russo (senadora, inspiradora del moviment de Les Marxes Blanques), Eric Toussaint (professor universitari i Comité contra el Deute Extern CQDTM), Pierre Mertens (escriptor); Clothilde Nyssens (diputada belga CDH) ; Erik De Bruyn, portaveu de l'esquerra del partit socialista (SP.a Rood)

França: Manu Chao (cantant), Claude Quemar (President CADTM France), Philippe Diaz (director), Susan George (economista i escriptora), Toure Kunda, (grup de música), Catherine Samary (economista), Odile Tobner (president de Survie), Claude Calame, (Directeur d'études EHESS, Paris), Ignacio Ramonet (escriptor, president de Media Watch Global), Bernard Cassen (président d'honneur d'Attac et animateur de l'association Mémoire des luttes)

Grècia: Michalis Grigoriou (arquitecte i professor a la Universitat Iónica), Dimitrios Halastis (artista), Tasos Koronakis, (Fòrum Social Grec), Yannis Kakoulides, (escriptor), Nadia Valavani (escriptor i economista), Jina Politi (Profesor emért - Universidad Aristóteles), Georgios Makris (actor) y Dimos Tsaknias (escriptor)

Portugal: Jorge Silva Melo (director de cinema, actor i escriptor) and Luis Moita (vice-rector de la Universidad Autònoma de Lisboa), Mísia (cantant), Pedro Costa (director de cinema), Miguel Vale de Almeida (Profesor Universitario, ISCTE ), Clara Ferreira Alves (periodista), Ana Lopes (antropòloga); Luís Moita (Vice rector de la Universidad de Lisboa), Rui Tavares (escriptor i historiador), Augusto M. Seabra (escriptor), Bruno Peixe Dias (investigador), Tiago Ralha Farinha (investigador) Christiane Machado Coêlho (sociòloga), José Reis (professor universitari)

Alemanya: Albert Scherr (Professor, Comité pels Drets Fundamentals i la Democràcia); Morus Markard (Professor de la Universitat Lliure de Berlín), Birgit Mahnkopf (Professora de l'escola d'Economia de Berlín), Prof. Elmar Alvater (Universidad Lliure de Berlín), Martin Singe (Comité pels Drets Fundamentals i la Democràcia), Friederike Habermann (escriptor)

www.no-fortress-europe.eu

Font i més info a: manuchao.net

Joan Carles Navarro tornarà a vestir-se de blaugrana

Navarro serà el jugador més ben pagat de la història del club.

Joan Carles Navarro torna al Barça, el club de tota la vida. El retorn de l'escorta de Sant Feliu està previst que es faci oficial aquest mateix matí, ja que l'acord entre totes dues parts és total. Navarro signarà per cinc temporades i es convertirà en el jugador més ben pagat de la història del club, uns dos milions d'euros per any. A més, el Barça l'eximeix de pagar la clàusula de rescissió, al voltant d'uns tres milions, per la seva marxa fa un any.

Navarro, per tant, deixarà el somni americà després de provar sort amb els Memphis Grizzlies i d'haver disputat l'All-Star dels "rookies". El català ara quedava lliure per negociar amb qualsevol equip de l'NBA, però necesitava una bona oferta perquè li sortís rendible quedar-se als Estats Units.

La marxa de Dusko Ivanovic i l'arribada de Chichi Creus han estat factors que també han fet decidir Navarro de tornar a casa. El jugador català també té assegurada la permanència al club un cop es retiri com a jugador. El Barça treballa també en el retorn de Marc Gasol i Víctor Sada.

Font: elsesports.cat

Malalts de Lego

Aquest joc s'ha convertit en un dels més coneguts i amb més afeccionats

L'agost del 1932 el fuster danès Ole Kirk Christiansen va fundar una petita empresa de jocs de construcció de fusta, Lego, batejada a partir de l'expressió danesa 'leg godt' ('juga bé'). Les peces de plàstic no es van introduir fins el 1948, ara fa mig segle, i des d'aleshores Lego s'ha convertit en un dels jocs més coneguts i imaginatius, amb legions d'afeccionats i, fins i tot, d'artistes que l'han convertit en la seva eina de creació.

Nathan Sawaya és un d'aquests legoartistes, amb un museu en línia on es poden observar les moltes escultures i obres fetes pacientment amb les menudes peces del joc de Christiansen. Un altre nom que cal retenir és el de l'anglès Mike Stimpson, que ha fusionat la passió per la imatge i pel Lego en una sèrie de recreacions de grans clàssics de la fotografia del segle XX: des del manifestant davant els tancs de la plaça de Tiananmen (original i versió Lego) fins al famós petó de Times Square del 1945 (original i versió Lego), passant per la 'mà de Déu' de Maradona del Mundial del 1986 (original i versió Lego). De cada 'reproducció', Stimpson n'explica el procés de realització i el temps que hi va dedicar.

El fotògraf gallec Marcos Vilariño també ha reproduït algunes fotografies mítiques amb el famós joc de construcció, com la coneguda 'Mort d'un milicià' de Robert Capa, i 'Esmorzar en una bastida' de Bettman.

Sawaya, Stimpson i Vilariño són la punta de l'iceberg d'una nombrosa comunitat de malalts de Lego. A TechEBlog es van recollir fa temps les creacions més estranyes amb Lego (ací i ací), i el bloc de la revista Make destaca sovint construccions i invents basats en les peces i figuretes daneses, com aquest robot amb iPhone incorporat. Al servidor de vídeos YouTube també hi ha creacions molt variades, entre les quals alguns gags de Monty Python o fragments de la Guerra de les Galàxies. També es basen en les peces i ninots de Lego The Brick Testament (una versió en miniatura de la Bíblia), BitFlicks (dedicat a videojocs) i Play (Lego a l'iPhone).

+ Recursos Lego: procés de fabricació de les peces; parcs Legoland, i catàleg complet de peces.

Font: Vilaweb

Més companyies catalanes i espectacles de carrer a la XXVIII Fira de Tàrrega

Es farà a Talladell, els dies 11-14 de setembre

L'organització de la XXVIII Fira de Tàrrega ha optat per les companyies catalanes i pels espectacles de carrer. El festival es desenvoluparà al Talladell, a un quilòmetre i mig de Tàrrega (Urgell), on hi haurà una gran instal·lació de foc, mantinguda per la companyia francesa Carabosse, la gran aposta de la Fira d'enguany. Carabosse, amb més de vint anys de trajectòria, ha fet instal·lacions de foc real a llocs tan diversos com el Kremlin o al desert de Mali.

De la seixantena d'espectacles que omplen la programació oficial de la Fira de Tàrrega 2008, trenta-un són de companyies teatrals catalanes. Això demostra prou que el festival d'enguany opta per les produccions catalanes, sobretot per les que es destinen al carrer i a espais poc convencionals. 'Tàrrega ha de ser una plataforma de màxima qualitat per als artistes catalans', ha dit Jordi Colominas, director artístic del festival, que vol prestigiar amb la fira els espectacles de carrer.

Fira de Tàrrega i l'Institut Català de les Indústries Culturals (ICIC) han assumit tres coproduccions de companyies catalanes que estrenaran enguany. En l'una, 'Floten tecles', el pianista David Moreno seu damunt un piano de cua, suspès a sis metres d'altura. Mentrestant, munta en directe la banda sonora del curt-metratge que es projecta a la pantalla de cinema, que és la tapa del piano, i interactua amb els personatges i amb les imatges de la cinta. Les altres dues coproduccions van a càrrec de la companyia de comediants la Baldufa i del grup el Sidral.

Però el festival també és l'escenari dels creadors teatrals més joves. Per exemple, enguany s'hi oferirà l'espectacle 'Kurva', de la Reial Companyia de Teatre de Catalunya, sobre la prostitució. Els espectadors aniran amb autocar de Tàrrega a un punt d'una carretera per aprofundir en la vida d'una prostituta de carretera amb una dramatúrgia natural i simple.

La Fira, que durarà de l'11 al 14 de setembre, s'inaugura enguany amb l'espectacle 'Pop3', un homenatge a Andy Warhol, que recrea l'imaginari del pop-art.

+ Programa de la Fira de Tàrrega.

Font: Vilaweb

El Firefox 3.0 bat el rècord de descàrregues en un dia: més de vuit milions

La nova versió conté més de quinze mil retocs.

Més de vuit milions dues-centes mil descàrregues Firefox 3.0 en tan sols vint-i-quatre hores fan que la Fundació Mozilla hagi batut el rècord Guinness de descàrregues de programari, com es pot comprovar en la pàgina del Download Day. El Firefox 3.0 surt amb força novetats: millor adaptació als principals sistemes operatius (Windows, GNU/Linux i Macintosh) i en quaranta-set llengües (en català ha estat traduït per Softcatalà, des d'on es pot descarregar també).

Més info aquí

Font: Vilaweb

Coldplay presenta el seu nou disc a Barcelona

MADRID (AFP)

El quartet anglès Coldplay, liderat per Chris Martin, va presentar davant 1.000 persones en un concert a Barcelona el seu nou disc, 'Viva la vida or death and all his friends', després de donar una conferència de premsa en la qual van parlar del gir musical que han donat.

L'Espai Movistar de Barcelona va acollir el segon concert mundial de presentació d'aquest disc, del que van tocar vuit dels deu temes que componen la nova oferta dels anglesos.

Els quals no poguessin assistir a aquest reduït recital podran veure al grup de Martin el 6 de setembre a Barcelona i a l'endemà a Madrid, ja dintre del seu gira mundial.

Coldplay va decidir presentar a Londres, Barcelona i Nova York aquest disc, en el qual s'allunyen del seu so tradicional.

'Viva la vida or death and all his friends' és un disc produït amb la col·laboració de Brian Eno i amb una durada d'uns 45 minuts per desig dels components del grup anglès, que volien així assolir un disc "amb més color", del que també han destacat un "eco espanyol".

Coldplay es va donar a conèixer especialment en 2002 amb 'A rush of blood to the head', després de publicar 'Parachutes' en el 2000, i aquest és el seu quart disc, després de 'X&I' en 2005 .

Font: AFP

Firefox 3.0: més de sis milions de descàrregues en mig dia

Els servidors de Mozilla, col·lapsats per l'allau de connexions ahir el vespre

La nova versió del navegador Firefox de la Fundació Mozilla acumula ja més de tres milions de descàrregues. El ritme de descàrregues es pot seguir des de la pàgina Download Day. El llançament del segon navegador més usat d'internet es va fer ahir al vespre amb un objectiu en ment: aconseguir el rècord Guiness de descàrregues d'un programa en vint-i-quatre hores. Firefox 3.0 surt amb força novetats: millor adaptació als principals sistemes operatius (Windows, GNU/Linux i Macintosh) i en quaranta-set llengües (en català ha estat traduït per Softcatalà, des d'on es pot descarregar també).

Amb la nova versió, la Fundació Mozilla espera millorar encara més la posició del navegador, que, segons els continents, ja fan servir un 20%-30% dels internautes.

Un navegador més ràpid i lleuger

El navegador més complet en aquests moments de la xarxa s'ha renovat de cap a peus, amb més de quinze mil retocs. La versió 3.0 arriba amb una llarga llista de novetats, com ara la de poder obtenir, amb el títol d'una pàgina, la URL corresponent. També inclou avisos sobre l'accés a webs que poden instal·lar virus a l'ordinador i una barra de navegació 'intel·ligent' que ordena les pàgines més visitades. La interfície s'ha adaptat a la pròpia de cada sistema operatiu: Windows, GNU/Linux o Macintosh. S'han renovat el gestor de descàrregues, el sistema d'afegiment d'extensions i complements i la barra de cerques de l'extrem superior dret, que ara pot canviar de mida. I en el terreny dels matisos, amb el nou Firefox es pot seleccionar text discontinu o recuperar força informació quan una sessió es tanca inesperadament. Algunes de les novetats no es veuen a ull nu, però es poden comprovar amb l'ús: el Firefox 3 és més ràpid i necessita menys memòria RAM que no la versió anterior.

Festes

El caràcter no lucratiu del Firefox, juntament amb l'esperit comunitari i la col·laboració de centenars de desenvolupadors en el codi font del programa, ajuden a crear un ambient singular i diferenciat al voltant d'aquest navegador. Per això no són gens estranyes les celebracions convocades amb motiu de la sortida de noves actualitzacions. I la versió 3.0 no es quedarà sense festes. N'hi ha a tot el món, i també al nostre país: a Barcelona, el 26 de juny, i a Amposta i València, el 28.

Milloreu el vostre Firefox

Una de les característiques que han fet més famós el navegador Firefox és la possibilitat d'instal·lar-hi extensions, petits programes que milloren o enriqueixen el navegador amb noves funcions, i que podeu trobar a Firefox Add-ons, ara traduït al català. N'hi ha de tota mena, des d'un diccionari de català fins a 'descarregadors' de vídeos de YouTube. Amb la nova versió, les extensions també són més fàcils d'instal·lar.

+ VilaWeb TV: entrevista amb Tristan Nitot, president de Mozilla Europa.
+ Field Guide to Firefox 3, completa guia entre les novetats del Firefox 3.

Font: Vilaweb

'El gran vidre' de Duchamp es mostra per primera vegada a Espanya al costat d'obres de Man Ray i Picabia en el Mnac

BARCELONA, 15 de juny (EUROPA PRESS)

'El gran vidre' de Marcel Duchamp s'exposarà per primera vegada a Espanya, dins de la mostra 'Duchamp, Man Ray, Picabia' que acollirà el Museu Nacional d'Art de Catalunya (Mnac) del 26 de juny al 21 de setembre, i en què es ressalten els "paral·lelismes entre aquests tres personatges, que van participar en l'aventura dadaista", va explicar la directora del Mnac, Maite Ocaña, en una entrevista amb Europa Press.

Obres tan conegudes com a 'La font' --més coneguda com a 'L'urinari'-- de Duchamp i la planxa a la qual Man Ray va inserir uns claus i la va anomenar 'Cadeau', es mostraran també al Mnac, al costat d'unes 300 obres d'aquests tres artistes que, malgrat estar geogràficament molt dispersos, "coincidien en la voluntat de transformar el concepte d'estètica imperant en aquell moment", va assegurar la directora del museu.

Aquesta mostra temporal està organitzada al costat de la Tate Modern de Londres i comissariada per Jennifer Mundy, responsable de la col·lecció d'Art Internacional de la galeria londinenca.

Paral·lelament, s'organitzarà un cicle de conferències que arrencarà el 14 de juliol amb 'Duchamp, Man Ray, Picabia: la trobada dels amics', de la catedràtica d'Història de l'Art de la Universitat de Barcelona, Lourdes Cirlot, i 'Sobre la fotografia i el film', a càrrec de la catedràtica d'Història de l'Art de la Universitat d'Essex (Anglaterra), Dawn Ades.

A la tardor, i després del remolí dadaista, el Mnac tindrà com exposició temporal la primera retrospectiva que s'organitza a Barcelona de l'escultor català Juli González, un dels més destacats de les primeres avantguardes que va desenvolupar la seva trajectòria artística a París.

La mostra presentarà escultures en ferro originals i dibuixos i arts de l'objecte, sobretot joies, procedents de centres com el Museu Nacional Centre d'Art Reina Sofia --on s'exposaran després les peces--, l'Institut Valencià d'Art Modern, el Centre Pompidou i el mateix Mnac, que organitza l'exposició.

Font: Vilaweb

Radiohead, aclamats al Fòrum

Més de vint-mil persones han gaudit aquesta nit del primer Daydream festival

Més de vint-mil persones van aclamar ahir a la nit a Radiohead al Fòrum de Barcelona, una actuació impecable, colorista i amb un so predominantment electrònic. El grup d'Oxford va tocar totes les cançons de l'últim disc In Rainbows, llançat per internet, i tampoc hi van faltar alguns clàssics, tot i que va deixar de banda els temes rockers de 'Pablo Honey' i The bends'. Després dels bisos, alguns van trobar a faltar himnes com 'Creep' i 'Karma police'.

El concert va començar a quarts de deu del vespre, quan encara no era del tot fosc, i l'emoció va anar en ascens a mesura que avançava la nit.

Thom Yorke, professional però apassionat, es va adreçar poc al públic; una de les vegades ho va fer per dedicar una cançó a Faust, un dels grups que més han influït Radiohead i que havien tocat una estona abans.

Un so net, impecable, i una escenografia de llums i vídeo espectacular: en va sortir un concert rodó.

Els organitzadors del Daydream ja han anunciat que el festival tindrà continuïtat.

T.B.

(Foto del concert d'ahir d'Oriol Duran, d'El Punt.)

+ Radiohead a la Wikipedia.
+ Bloc Rockviu: Daydream Festival: Radiohead.

Font: Vilaweb

Radiohead, estrella absoluta del Daydream Festival

La banda d'Oxford actuarà a mitjanit al Fòrum, vuit anys després de l'últim concert fet a Barcelona

Vuit anys després del concert que van fer al Teatre Tívoli, Radiohead, esdevingut un grup de culte alternatiu, torna a actuar a Barcelona, en el marc d'un festival, el Daydream, fet a mida per a aquesta actuació. La idea del nou festival és d'oferir un cartell de grups que tinguin una relació musical o conceptual amb la banda d'Oxford, o bé perquè han begut de la seva música, com Clinic i Four Tet, o bé perquè en foren precursors, com Faust.

El concert de Radiohead no tindrà format de festival, durarà un parell d'hores, i ha aixecat força expectació, perquè és l'únic que faran a la península Ibèrica, en aquesta ronda internacional per a promoure 'In Rainbows' (2007). Aquest disc va ser notícia perquè el grup va llançar-lo de primer a internet, passant per sobre la indústria discogràfica: els internautes se'l podien descarregar lliurement i pagar-ne el preu que els semblés just.

L'actuació del Fòrum s'acabarà d'hora, però continuarà amb més concerts a Razzmatazz, en una nit especial dedicada al grup.

(Foto: Thom Yorke, líder dels Radiohead.)

Un grup amb principis

El grup capitanejat pel carismàtic Thom Yorke mai no ha amagat les seves tendències anticapitalistes, tot i que els seus membres siguin de 'família bona' (es van conèixer en una 'public school' anglesa per a nois de classe alta). Ara han esdevingut també evangelistes de la causa ecològica, i prediquen amb l'exemple. L'any passat van encarregar a Best Foot Forward un estudi sobre l'impacte ambiental que provoquen els seus concerts i demana als seguidors que hi vagin amb transport públic. No traslladen mai els equips amb avió, sinó que fan servir tren, vaixell i carretera, a més, el merchandising és tot de material reciclable, i els membres del grup i l'equip de tècnics no beuen mai aigua amb ampolles de plàstic, sinó que fan servir envasos de metall.

+ Radiohead a la Wikipedia.

Font: Vilaweb

Video del Dia

Spot de Repsol (Poema de Kipling)

Spot de Repsol.

Agencia: Young & Rubicam.

Hivern de 2007.

Narració a càrrec d'en José Sacristán -a la versió catalana Josep María Flotats- del poema "If" (Si...) de Rudyard Kipling.

Música "A call to Arms" (BSO Tiempos de Gloria), composada per en James Horner.

La Universitat d'Aberdeen (Escòcia) nomena doctor 'honoris causa' el cuiner Ferran Adrià

BARCELONA, 9 de juny (EUROPA PRESS)

El cuiner català Ferran Adrià serà investit doctor 'honoris causa' per la Universitat d'Aberdeen (Escòcia) en reconeixement a la seva trajectòria com "un dels millors xefs del món", segons ha informat la institució a la seva pàgina web. Adrià rebrà el reconeixement l'1 de juliol.

La universitat destaca que Adrià està considerat com "el Salvador Dalí de la cuina" i que el seu restaurant, El Bulli, és regularment votat com el millor del món, malgrat que només és obert d'abril a setembre.

El centre subratlla que la seva "innovada aproximació" a la cuina ha fet que El Bulli hagi estat elegit com el millor del món per la prestigiosa revista britànica 'Restaurant' en quatre ocasions.

El nomenament com a doctor 'honoris causa' de Ferran Adrià arriba després de les crítiques de Santi Santamaria a la proliferació de la cuina-espectacle que utilitza ingredients i mètodes de la cuina industrial en detriment de la qualitat i la naturalesa dels productes.

Font: Vilaweb

El món necessita gastar 29 bilions d'euros per reduir a la meitat les emissions contaminants

LONDRES, 6 de juny (EUROPA PRESS)

El món necessita invertir aproximadament 45 bilions de dòlars (29 milions d'euros) en noves tecnologies ecològiques durant els pròxims 40 anys per reduir a la meitat les emissions contaminants de cara al 2050, segons els càlculs de l'Agència Internacional de l'Energia (AIE).

Aquesta inversió, la major part necessària per accelerar el desenvolupament de noves tecnologies com les cèl·lules d'hidrogen i l'emmagatzematge de carboni, arribaria a l'1,1% de la producció econòmica anual del món i és equivalent al producte interior brut (PIB) d'Itàlia.

Tot i això, l'AIE sosté que aquesta xifra podria obtenir-se a partir d'una reorientació de l'activitat econòmica i l'ocupació i que no tindria per què implicar necessàriament una retallada del PIB mundial.

El director executiu de l'agència, Nobuo Tanaka, ha clamat a favor d'una "revolució tecnològica" durant la presentació de l'informe, ja que cal "una completa transformació de les vies de producció i ús de l'energia", ha declarat.

Font: Vilaweb

Oliver Stone i les 'cites cèlebres' de Bush

LOS ANGELES, 6 de juny (OTR/PRESS)

Amb el primer cartell oficial de 'W', el sempre polèmic cineasta Oliver Stone ha deixat ben clar quin serà el to del biopic que prepara sobre l'actual president dels Estats Units. L'atípic pòster recull, amb el títol de 'W' i sota el ja famós als EUA 'Dub-ya', el malnom despectiu pel quals els seus detractors anomenen Bush i que representa la fonètica de pronunciar la W com ho faria un ignorant de Texas, una selecció de les 'cites cèlebres' que han sortit de la boca del mandatari estatunidenc durant les dues legislatures que ha viscut a la Casa Blanca.

En aquestes 'perles', agrupades amb el títol 'The improbable President', el mandatari mostra totes les teves facetes. Així ens trobem amb el Bush humil: "em sento honrat per estrènyer-li la mà a un valent iraquià a qui Saddam Hussein va amputar-li les mans". Amb el Bush innovador i creatiu: "Els nostres enemics són imaginatius i innovadors, i nosaltres també. No deixen de pensar en maneres de danyar el nostre país i la nostra gent, i nosaltres tampoc". L'optimista: "Sé que els humans i els peixos podem coexistir pacíficament".

I també amb el Bush preocupat per l'actualitat i les noves tecnologies: "He sentit que hi ha rumors a internet que farem una crida a files", i amb el Bush preocupat per la salut dels seus conciutadans i, sobretot, conciutadanes: "Hi ha molts metges que s'estan quedant sense treball. En aquest país hi ha molts ginecòlegs que no poden practicar el seu amor per les dones".

Fa uns dies, Stone ja va deixar clar que 'W' seria sàtira sobre la figura del president, al qual donarà vida Josh Brolin ('No és país para viejos') més pròxima a '¿Teléfono Rojo? Volamos hacia Moscú' que al que va fer en 'Nixon'. Quan ha presentat la pel·lícula el cineasta ha insistit que intentarà deixar les seves preferències ideològiques -molt llunyanes a les del president- de banda perquè en aquest projecte ell és "l'àrbitre" i desitja fer "un retrat just, verdader de l'home" i reflectir "com va passar Bush de ser un vagabund alcohòlic a convertir-se en l'home més poderós del món". "Contindrà sorpreses per als simpatitzants de Bush i per als seus detractors", ha assegurat Stone, i aquest cartell és bona prova d'això.

BUSH I CIA

A més de Brolin donant vida al 43è president dels EUA, a 'W' també estaran Elizabeth Banks com a Laura Bush; Thandie Newton donant vida a Condoleezza Rice; Jeffrey Wright interpretant a Colin Powell, James Cromwell com a George Bush pare; Ellen Burstyn donant vida a la mare de la criatura, Barbara Bush; Richard Dreyfuss com a Dick Cheney; Scott Glenn interpretant a Donald Rumsfeld; Toby Jones com a Karl Rove; i Ioan Gruffudd que encarnarà al primer ministre britànic Tony Blair.

El rodatge de 'W' va començar a l'abril a Shreveport (Louisiana) i, si es compleixen els terminis, els productors esperen que 'W' pugui arribar a la cartellera al novembre, mes en el qual se celebraran les eleccions presidencials als Estats Units. Però si hi ha retards imprevists, el seu 'Pla B' és estrenar-la al gener, quan es produeixi el relleu en la Casa Blanca aprofitant així també l'estirada de l'actualitat política per a fer caixa.

Fonts: Vilaweb

Yahoo!

L'obra de Francesc Torres, al MACBA

L'exposició recull l'obra dels seus últims trenta anys

'Francesc Torres. Da capo' és el títol de l'exposició que s'inaugura avui al Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA) sobre l'obra d'un artista que rebé el premi Nacional de Belles Arts el 1991. La indicació musical 'Da capo' significa que cal tornar al principi del fragment, o de la partitura, acabat d'interpretar, i hom l'ha triada per titular l'exposició perquè s'hi apleguen obres de final dels anys seixanta a l'actualitat.

Amb instal·lacions que combinen fotografia, escultura, pintura i muntatge audiovisual, Francesc Torres reflexiona sobre les manifestacions de la cultura, la política, la memòria i el poder.

L'exposició comença amb obres dels anys seixanta i setanta i culmina amb la presentació de peces recents. A l'entrada hi ha un miler de bosses de plàstic escampades per terra. Més enllà, una urna rectangular conté lletres flotant en una substància aquosa que componen el terme 'Sculptura': la substància fa que 'la gravitació universal pugui recombinar les lletres' perquè formin una altra paraula, explica Torres.

Entre les obres dels primers anys, també hi ha escultures retallables que requereixen la participació de l'espectador.

A final dels anys seixanta, Francesc Torres començà a investigar sistemes orgànics i materials naturals com a metàfora de l'objectivitat i del control dels elements. En aquest àmbit, la fotografia hi apareix com un suport documental, però acaba constituint un material per si mateixa.

També s'exposen obres recents, com la que té per base les excavacions d'una fossa comuna de la guerra del 36-39. I una monografia constituïda per textos escrits i publicats per Torres, des dels anys setanta al moment present, que palesen el seu esperit compromès amb la memòria col·lectiva.

+ Entrevista amb VilaWeb TV: 'M'agradaria guanyar la guerra civil espanyola' (7-5-08).
+ MACBA: Francesc Torres. Da capo.

Font: Vilaweb

Perpinyà (Rosselló) acull el vintè aniversari del Festival 'Visa pour l'image' de fotoperiodisme

MONTPELLER (FRANÇA), 2 de juny (EUROPA PRESS)

Perpinyà (Rosselló) acollirà des del 30 d'agost i fins al 14 setembre el festival de fotoperiodisme 'Visa pour l'image', que aquest any celebra el seu vintè aniversari.

En el marc de la presentació del festival a Perpinyà, el director i fundador de l'esdeveniment, Jean-François Leroy, ha explicat que descartaran treballs relacionats amb la premsa del cor i tots els relacionats amb els famosos.

Segons Leroy, l'objectiu del certamen és oferir al públic "una visió diferent del món" sense oblidar "tots els drames que ocorren a totes les parts del planeta, com Txetxènia i Darfur".

Per l'alcalde de Perpinyà, Jean-Paul Alduy, el festival de fotoperiodisme "és una manifestació militant perquè es parla de la llibertat de premsa".

'Visa pour l'image' oferirà 30 exposicions, entre les quals destaquen les imatges de David Douglas Duncan sobre l'Afganistan i les de Horst Fassa sobre el Vietnam. A més, el certamen acollirà el 'Festival off'.

Font: Vilaweb

CaixaForum de Barcelona acull des d'avui la primera gran mostra d'art de l'Escola Yi fora de la Xina

EUROPA PRESS

El CaixaForum de Barcelona acull des d'avui fins al 21 de setembre la primera gran mostra d'art de l'Escola Yi fora de la Xina, amb 82 obres pertanyents a 48 artistes dels últims 30 anys d'aquesta corrent, que viu l'art com una experiència de recolliment i meditació.

El director del CaixaForum, Ignasi Miró, va assegurar que l'obertura del país en temes econòmics i culturals ha propiciat que algunes disciplines culturals hagin entrat en un àmbit de normalització i es puguin fer exposicions com aquesta, titulada 'La modernitat desplaçada: trenta anys d'art abstracte xinès'.

Aquesta mostra "recull obres fetes des de la intimitat, en contacte amb el món occidental i en oposició a l'art figuratiu" xinès, que era el que es coneixia en Occident. "Històricament, es tenia accés al concepte mil·lenari de xinesa", però no a la seva època contemporània, va explicar Miró.

Font: Vilaweb

HRW demana a la Xina l´alliberament dels presos de Tiananmen abans dels Jocs Olímpics

L'ONG Human Rights Watch (HRW) ha instat avui la Xina que alliberi uns 130 presoners de la massacre de Tiananmen abans del començament dels Jocs Olímpics, com a mostra del seu compromís amb l'ampliació dels drets humans al país.

EUROPA PRESS

L'organització pro drets humans ha fet aquesta crida en la vigília del 19è aniversari de la repressió de l'Exèrcit d'Alliberament Popular contra la manifestació a favor de la democràcia liderada per estudiants universitaris a la plaça de Tianamen, a Pequín, el 4 de juny del 1989.

HRW ha demanat a la Xina que elabori una llista completa amb el nom d'aquells que van morir, van quedar ferits o van ser empresonats, perquè encara no se n'ha publicat cap. El 2004, com a mínim 130 persones arrestades durant les protestes de Tiananmen eren encara a la presó, segons ha denunciat l'organització.

"El Govern xinès hauria de mostrar als seguidors de les olimpíades la seva serietat respecte als drets humans amb l'alliberament dels detinguts de Tiananmen", ha dit la directora adjunta d'HRW a l'Àsia, Sophie Richardson. "La Xina pot reemplaçar la imatge de l'home bloquejant el pas dels tancs per la fotografia de l'alliberament dels presos, un verdader gest olímpic", ha afegit.

Està programat que la plaça de Tiananmen acollirà diversos actes relacionats amb la clausura dels Jocs Olímpics, fet que per a Richardson és una demostració "macabra" que afegeix "insults i injúries" a les víctimes.

L'organització també ha demanat al govern que concedeixi reparacions a les víctimes i que deixi d'anomenar aquell fet com a 'rebel·lió contrarevolucionària'.

Font: Empordà.info

Avui fa 19 anys

El 4 de juny de 1.989 va tenir lloc la matança d'innocents estudiants i defensors civils, a la plaça de Tiananmen, per soldats professionals de l'exercit comunista (Exèrcit per la Lliberació del Poble). Carregats amb armes, tancs i gasos lacrimògens, van carregar contra els manifestants, passant els tancs per damunt dels estudiants que dormien amb tendes de campanya a la plaça. Posteriorment els ruixaren amb gasolina i els van encendre. "Cuando regresamos a la Universidad de Pekín supimos que a las 10 p.m. del 3 de junio, el primer ministro comunista, Li Peng, había dado tres órdenes: 1) las fuerzas armadas abrirían fuego en la parte superior de la plaza rápidamente; 2) las tropas deberían limpiar la plaza al alba, y 3) deberían detener a los lideres estudiantiles y matarlos sin dilación." explica Chai Ling líder del moviment estudiantil Pro-democracia a Pekin.

Text complet a: Huan Chu Pei

La imatge

Aquesta es la imatge que més ha trascendit des d'aquell dia, la d'un jove Xinès enfilant-se damunt d'un dels tancs i dient al conductor: "Perquè no t'atures i deixes de matar al teu poble?". Aquest home, anomenat "Tank Man" (l'home del tanc), perque encara avui dia es desconeix la seva identitat, va ser nomenat per la revista Times com un dels 100 homes més influents del segle XX.

Gag del dia

Monty Python's Flying Circus - Sheep (Ovejas)

Demà surt a la venda 'Radiohead: The best of', la primera antologia de la banda britànica

MADRID, 2 de juny (EUROPA PRESS)

L'emblemàtica banda britànica Radiohead treu al mercat demà 'Radiohead: The best of' (Parlophone Records), la seva primera gran antologia i una col·lecció de les seves millors cançons editades durant els seus 12 anys de formació, informa EMI en un comunicat.

Aquest treball reuneix els seus singles més importants, alguns gravats en directe. 'Radiohead: The Best of' es presenta en quatre edicions diferents: una edició senzilla amb 16 cançons, una altra de luxe en un doble CD amb 29 cançons, una tercera de limitada en quatre LP de vinil i una edició en DVD amb 21 videoclips.

L'edició de luxe inclou cançons com ara 'Just', 'Paranoid Android', 'Karma Police', 'Creep', 'No Surprises' o 'High and Dry'. En el CD2, hi apareixen 'Airbag', 'I Might Be Wrong', 'Let Down', 'How To Disappear Completely' i 'True Love Waits', gravat en directe a Oslo el 2001, entre d'altres. Aquestes cançons apareixen igualment en l'edició en vinil.

· Radiohead Best of... Trailer

Font: Vilaweb

S'ha mort Yves Saint-Laurent, una de les icones mundials de la moda

Va marcar-hi un abans i un després, juntament amb Christian Dior i Coco Chanel

El conegut dissenyador i empresari francès Yves Saint-Laurent s'ha mort anit a París, als setanta-un any. Saint-Laurent, considerat durant dècades una de les icones mundials de la moda, va crear una de les marques més reconegudes del món: YSL. L'empresa es va constituir el 1962, quan Saint-Laurent abandonà Dior i des d'aleshores la va dirigir personalment fins a la seva retirada oficial, l'any 2002.

Se'l considerava un dels últims supervivents d'una generació excepcional de modistes francesos, en què també s'hi incloïen Christian Dior i Coco Chanel.

+ Web de la Fundació Pierre Bergé - Yves Saint-Laurent
+ Alguns dels dissenys de Yves Saint-Laurent
+ Biografia a la Viquipèdia
+ Vídeo sobre una de les primeres presentacions de Saint-Laurent

Font: Vilaweb

On és en Wally? A Google Earth

Una artista canadenca pinta un Wally gegantí en una teulada i desafia els internautes a trobar-lo

Melanie Coles, una jove artista canadenca que dissenya webs i pinta, acaba de fer una proposta artística molt innovadora. Ha dibuixat un Wally gegantí en una teulada de Vancouver i ha envidat els internautes a trobar-lo via Google Earth, una aplicació que fa fotografies aèries periòdiques i les publica a internet. En Wally és un personatge de còmic. Vestit amb una samarreta llistada de blanc i vermell, sempre es perd entre la multitud, i el lector ha de descobrir-l'hi.

Coles, que no ha fet saber l'adreça de l'edifici on ha pintat el ninot, incita els internautes a trobar-lo passejant per Vancouver amb Google Earth.

Wally també es perd al cinema

A guisa de promoció, un film de Hollywood, 'Apocalypto', l'últim de Mel Gibson, fa sortir en Wally en un fotograma. Hi apareix enmig d'una estesa de cadàvers un sol instant, al minut 91, i cal estar molt atent per a veure'l. En aquest vídeo, si us hi fixeu, l'hi clissareu.

+ Llista de totes les versions internacionals de 'On és Wally?'.
+ Informació sobre el projecte On és Wally?.

Font: Vilaweb