La carta dels artistes contra la directiva d'immigració de la Unió Europea

Els immigrants irregulars podran ser retinguts durant 18 mesos i els menors podran ser expulsats

Desenes d'intel·lectuals i artistes de tota Europa s'han rebel·lat contra l'enduriment de les polítiques d'immigració del continent. Pedro Almodóvar, Javier Bardem, Rosa Regàs, el Gran Wyoming i molts més han demanat als eurodiputats que no deixin que surti endavant la directiva de tornada dels immigrants, que podria significar l'expulsió de vuit milions de persones del territori de la Unión. Apel·len a la igualtat, el respecte pels drets fonamentals i per l'ésser humà. No ha servit de res. L'Eurocambra ha donat llum verda a la proposta per 367 vots a favor, enfront de 206 vots en contra. Et mostrem el contingut de la carta, a la qual també ha donat suport el cantant francès Manu Chao, autor de la cançó que s'ha convertit en tot un himne en favor de les persones que viuen indocumentades en un país que no és el seu.

NO A LA DIRECTIVA DE RETORN - Crida als eurodiputats

El text ja ha estat aprovat pel consell de Ministres d'Assumptes Interns de la Unió Europea i preveu que la durada de la detenció administrativa per als immigrants indocumentats sigui de fins a 18 mesos, aquesta mesura desproporcionada representa una veritable criminalització de la persona immigrant, a la qual se li priva de la seva llibertat ja que se li reclou en llocs inhumans i degradants, sense haver comès delicte algun.

La Directiva preveu també la possibilitat de retenir i expulsar els menors no acompanyats, la possibilitat de retornar als immigrants a països de trànsit i la prohibició de tornar A Europa durant cinc anys.

Del text final han desaparegut moltes garanties de procediment i legals per als immigrants que vulguin recórrer contra la seva expulsió. Aquells immigrants expulsats que vulguin usar el seu dret d'asil seran privats del mateix.

Perquè aquesta Directiva rebaixa els normes mínimes europees i internacionals de drets humans, empitjorant les condicions d'acollida dels immigrants.

Perquè amb aquesta Directiva no està en joc només la política d'immigració de la Unió Europea sinó la pròpia naturalesa del nostre model social.

Perquè la llei ha de ser igual per a tots i amb els drets fonamentals no es negocia, Fem una crida als eurodiputatts perquè no aprovin aquesta Directiva.

La crida ha estat signada i promoguda per:

Espanya: Marcelino Camacho (sindicalista), Rosa Regás (escriptora i ex directora de la Biblioteca Nacional), Pilar Bardem (actriu), José Miguel Monzón (Gran Wyoming), Jaume d'Urgell (periodista i director del periòdic democracia.es), María Isasi (actriu), Fernando Trueba (director de cinema), Javier Encinas Bardem (actor), Luís Perezagua (actor) , Ana Otero (actriu), Dulce Rodríguez García (Educadora Social), Miguel Ríos (cantante), Xabier Elorriaga (actor), Gorka Landaburu (periodista), Pepa Terrón (periodista), Juan Carlos Madrid (Regidor en escena), José luis Sayago (actor), Amparo Pascual (actriu), Cristina Rota (actriu i directora teatral), Eduard Fernández (actor), Emma Cohen (actriu) Jorge J. Montes (historiador), José Sacristán (actor), Laura Cepeda (actriu), Luís García Montero (poeta), Luz Olier (actriu), Mercedes Sampietro (actriu), Mónica Cano (actriu), Nicolás Dueñas (actor), Nur Al Levi (actriu), Pepe Viyuela (actor), Sheila González (actriu), Sigfrid Monleón (director de cine), Vicky Peña (actriu), Lucía Álvarez (compositora), Penélope Cruz, (actriu) y Pedro Almodovar, (director de cinema)

Itàlia: Dario Fo (Premi Nobel de literatura 1997), Moni Ovadia (actor i escriptor), Margherita Hack (astrofísica), Danilo Zolo (fiòsof i jurista), Wilma Labate (directora de cinema)

Bèlgica: Luc e Jean Pierre Dardenne (directors de cinema); Georges-Henry Beauthier (advocat y ex president de la Lliga de Drets Humans), Carine Russo (senadora, inspiradora del moviment de Les Marxes Blanques), Eric Toussaint (professor universitari i Comité contra el Deute Extern CQDTM), Pierre Mertens (escriptor); Clothilde Nyssens (diputada belga CDH) ; Erik De Bruyn, portaveu de l'esquerra del partit socialista (SP.a Rood)

França: Manu Chao (cantant), Claude Quemar (President CADTM France), Philippe Diaz (director), Susan George (economista i escriptora), Toure Kunda, (grup de música), Catherine Samary (economista), Odile Tobner (president de Survie), Claude Calame, (Directeur d'études EHESS, Paris), Ignacio Ramonet (escriptor, president de Media Watch Global), Bernard Cassen (président d'honneur d'Attac et animateur de l'association Mémoire des luttes)

Grècia: Michalis Grigoriou (arquitecte i professor a la Universitat Iónica), Dimitrios Halastis (artista), Tasos Koronakis, (Fòrum Social Grec), Yannis Kakoulides, (escriptor), Nadia Valavani (escriptor i economista), Jina Politi (Profesor emért - Universidad Aristóteles), Georgios Makris (actor) y Dimos Tsaknias (escriptor)

Portugal: Jorge Silva Melo (director de cinema, actor i escriptor) and Luis Moita (vice-rector de la Universidad Autònoma de Lisboa), Mísia (cantant), Pedro Costa (director de cinema), Miguel Vale de Almeida (Profesor Universitario, ISCTE ), Clara Ferreira Alves (periodista), Ana Lopes (antropòloga); Luís Moita (Vice rector de la Universidad de Lisboa), Rui Tavares (escriptor i historiador), Augusto M. Seabra (escriptor), Bruno Peixe Dias (investigador), Tiago Ralha Farinha (investigador) Christiane Machado Coêlho (sociòloga), José Reis (professor universitari)

Alemanya: Albert Scherr (Professor, Comité pels Drets Fundamentals i la Democràcia); Morus Markard (Professor de la Universitat Lliure de Berlín), Birgit Mahnkopf (Professora de l'escola d'Economia de Berlín), Prof. Elmar Alvater (Universidad Lliure de Berlín), Martin Singe (Comité pels Drets Fundamentals i la Democràcia), Friederike Habermann (escriptor)

www.no-fortress-europe.eu

Font i més info a: manuchao.net

HRW demana a la Xina l´alliberament dels presos de Tiananmen abans dels Jocs Olímpics

L'ONG Human Rights Watch (HRW) ha instat avui la Xina que alliberi uns 130 presoners de la massacre de Tiananmen abans del començament dels Jocs Olímpics, com a mostra del seu compromís amb l'ampliació dels drets humans al país.

EUROPA PRESS

L'organització pro drets humans ha fet aquesta crida en la vigília del 19è aniversari de la repressió de l'Exèrcit d'Alliberament Popular contra la manifestació a favor de la democràcia liderada per estudiants universitaris a la plaça de Tianamen, a Pequín, el 4 de juny del 1989.

HRW ha demanat a la Xina que elabori una llista completa amb el nom d'aquells que van morir, van quedar ferits o van ser empresonats, perquè encara no se n'ha publicat cap. El 2004, com a mínim 130 persones arrestades durant les protestes de Tiananmen eren encara a la presó, segons ha denunciat l'organització.

"El Govern xinès hauria de mostrar als seguidors de les olimpíades la seva serietat respecte als drets humans amb l'alliberament dels detinguts de Tiananmen", ha dit la directora adjunta d'HRW a l'Àsia, Sophie Richardson. "La Xina pot reemplaçar la imatge de l'home bloquejant el pas dels tancs per la fotografia de l'alliberament dels presos, un verdader gest olímpic", ha afegit.

Està programat que la plaça de Tiananmen acollirà diversos actes relacionats amb la clausura dels Jocs Olímpics, fet que per a Richardson és una demostració "macabra" que afegeix "insults i injúries" a les víctimes.

L'organització també ha demanat al govern que concedeixi reparacions a les víctimes i que deixi d'anomenar aquell fet com a 'rebel·lió contrarevolucionària'.

Font: Empordà.info

Avui fa 19 anys

El 4 de juny de 1.989 va tenir lloc la matança d'innocents estudiants i defensors civils, a la plaça de Tiananmen, per soldats professionals de l'exercit comunista (Exèrcit per la Lliberació del Poble). Carregats amb armes, tancs i gasos lacrimògens, van carregar contra els manifestants, passant els tancs per damunt dels estudiants que dormien amb tendes de campanya a la plaça. Posteriorment els ruixaren amb gasolina i els van encendre. "Cuando regresamos a la Universidad de Pekín supimos que a las 10 p.m. del 3 de junio, el primer ministro comunista, Li Peng, había dado tres órdenes: 1) las fuerzas armadas abrirían fuego en la parte superior de la plaza rápidamente; 2) las tropas deberían limpiar la plaza al alba, y 3) deberían detener a los lideres estudiantiles y matarlos sin dilación." explica Chai Ling líder del moviment estudiantil Pro-democracia a Pekin.

Text complet a: Huan Chu Pei

La imatge

Aquesta es la imatge que més ha trascendit des d'aquell dia, la d'un jove Xinès enfilant-se damunt d'un dels tancs i dient al conductor: "Perquè no t'atures i deixes de matar al teu poble?". Aquest home, anomenat "Tank Man" (l'home del tanc), perque encara avui dia es desconeix la seva identitat, va ser nomenat per la revista Times com un dels 100 homes més influents del segle XX.